LA NOSTRA HISTORIA

La Primera Generació: La Iaia Marieta

Principis del segle XX. La besàvia Maria Torres, vilafranquina de naixement, era una dona emprenedora i la fundadora del negoci de la família de Can Jamà a la platja de Sitges. El seu marit, en Salvador Domingo era pescador i sitgetà de naixement.

El negoci a la platja era una vida dura. Llogavem tendals de canya que es quedaven instal·lats tota la temporada, amb sol, pluja i vent, i butaques grans de vímet, que posavem i treiem cada dia allà on ens deia el client, durant tota la temporada d'estiu. Els portavem allà on els clients triaven, que acostumava a ser a davant mateix del seu xalet. Repartíem butaques des de Terramar fins a la Fragata.

Els clients d'aquella època eren famílies, que el que buscaven era fer vida social en un petit poble pescador, tranquil que era la nostra Vila i no pas venir a bronzejar-se.

La Segona Generació: La Iaia Elvira

L'Elvira Carbonell i el seu marit en Rafel Domingo eren la segona generació. En Rafel era el fill de la Marieta i en Salvador.

En l'època de la Iaia Elvira va ser quan el turisme a Sitges va començar a créixer. Cada temporada hi havia més turistes que venien a gaudir de la nostra Vila i del nostre clima. Les platges de Sitges estaven repartides en diferents parts i les gestionaven diferents famílies. La nostra família tenia una part davant de l'Hotel Subur i una altre davant del "Xiringuito"


L'Elvira era la que portava el negoci de la platja. Era una persona amb molt de caràcter, sense por a res i la cap de família de Can Jamà. Tota la família conviu a la casa familiar al centre del poble. A l'hivern tots es dediquen a la pesca, directa o indirectament i a l'estiu, sobretot les dones es dediquen al negoci a la platja, mentre els homes segueixen pescant. Però tots hi col·laboren: apedaçant les xarxes de pesca, atenent els clients a la platja o col·locant la roba dels tendals i posant al seu lloc les gandules cada matí ben d'hora i traient-los cada vespre al pondre's el sol.

Els tendals eren de roba, la qual es subjectava per 5 pals de fusta. Aquest estaven ben clavats a la sorra i no es treien fins al final de la temporada. La roba es posava cada matí i es treia cada vespre. Les cadires són butaques de vímet i també hi ha les cadires de fusta on el client ja pot estirar-se una mica més, per estar més còmode. Tot el material el guardàvem a les "barraques" que hi havien a la paret. Ja no havíem de portar-lo a pes fins a casa.

La Tercera Generació: La Iaia Maria

L'Avi Rafel i la Iaia Maria eren pescadors, treballaven en la indústria tèxtil i sabatera de la vila i a l'estiu al negoci de la platja. La Maria és la filla de l'Elvira i en Rafel, la tercera de 4 germans, treballa amb els seu marit i el seu germà petit a la platja de Sitges cada estiu durant tota la seva vida. Els anys 70 es jubila la mare de la Maria, i ella i el seu marit Rafel amb les seves filles se'n fan càrrec.

L'Avi Rafel era una persona treballadora, més aviat seca i bastant reservat. En canvi, la Maria era molt propera i afectuosa. Estimada i respectada per familiars, amics i veïns: era d'aquelles persones amb la que sempre hi pots comptar, per qualsevol problema que et sorgeixi. I tot i que no sabia cap idioma, es feia entendre amb tothom, era igual l'idioma que parlessin.

En aquesta època el prestigi de Sitges ja era mundial.

Els tendals seguien essent de roba, però els pals ja eren metàl·lics. I tota l'estructura es queda fixa tota la temporada d'estiu. Els materials són més resistents per tal de suportar les inclemències del temps.

Les gandules són de fusta primer i de metall més tard i queden totalment planes. I és que ara la gent pren el sol totalment estirat. Les gandules es recullen i s'apilen cada vespre i es recol·loca cada matí ben d'hora. És la part més dura del dia i s'implica tota la família, des de els més grans als més petits, en la mesura del possible!

Els turistes, sobretot els nord-europeus venen a la nostra vila buscant sol i platja, pel que es passen hores i hores torrant-se al sol. És l'època de la crema de pastanaga i l'oli per accelerar el bronzejat.

La Quarta Generació: L'Elvira

Es pot dir que l'Elvira ha crescut a la platja. Durant tot l'any està morena, com si ella acaparés tots els raigs del sol, fins i tot a l'hivern. L'Elvira es fa càrrec del negoci familiar el 1.992, quan els seus pares es jubilen. És una persona afectuosa i atenta amb els seus clients. Molt treballadora i innovadora en el negoci (que coneix molt bé): massatges, dipòsit d'equipatges, canviador,... diversificació de serveis complementaris per tal de fer del seu negoci més atractiu. El seu trosset de La Ribera és més que "Sol i Platja".

Les gandules ja són de resina, molt més resistents i lleugeres. Els tendals segueixen essent de roba i l'estructura metàl·lica. Degut al canvi climàtic, els turistes canvien els seus hàbits a l'hora de prendre els sol: Poca gent està al sol tot el dia pel que augmenta la demanda d'ombra, tant en tendals com en para-sols. Som més conscients dels riscos de l'exposició al sol, pel que predomina les cremes amb protecció solar.

La Quinta Generació: La Sílvia

Filla de l'Elvira, la Sílvia és la segona de 4 germanes. Després d'anys d'estudis, de carrera i especialització en l' àmbit social i clínic, arrel de la crisi que es viu en el nostre país, cap a l'any 2016 decideix fer un canvi radical i treballar amb la seva mare en el negoci familiar a la platja de Sitges. És una professió dura, amb molta incertesa però que et permet una llibertat que altres professions no et permeten: viatjar, conèixer a gent i cultures molt diverses. Afable, amb molt caràcter i amb un gran somriure, és una manetes, que fa ella mateixa el manteniment del material, té molt clar com haurien de ser aquest negoci i les platges del Sitges d'avui en dia.

Només hi ha petits canvis en el format de gandules, tendals i para-sols, que els fan més resistents i més lleugers. Els turistes vénen d'arreu del món a passar uns dies a la nostra Vila. El sol és cada vegada més fort, pel que ara el que triomfa són les cremes d'alta protecció, barrets i molta hidratació.